Tesis
La factualidad en las oraciones adversativas, concesivas y condicionales en español: El papel de los tiempos verbales en la anotación automática de corpus (2021)
Autor/a: Leyre Barrios Vicente
Direcció: Gloria Vázquez
En els últims anys, la representació i l’anàlisi de la factualitat dels esdeveniments esmentats en un text ha experimentat un creixent interès en l’àmbit de la lingüística de corpus i en el processament del llenguatge natural. En aquest àmbit, el projecte FactBank per a l’anglès (Saurí i Pustejovsky, 2009) és un clar referent, per la qual cosa és a la base de la majoria dels treballs posteriors. La recerca desenvolupada en aquesta tesi pretén contribuir al panorama de l’anotació de la factualitat per a l’espanyol, llengua en la qual s’ha treballat molt poc en aquest camp. L’objectiu és estudiar la factualitat de les oracions adversatives, concessives i condicionals de l’espanyol i formalitzar regles que permetin determinar els valors factuals per a ser implementades en un anotador automàtic basat en coneixement lingüístic. En aquest sentit cal remarcar que el nostre treball s’emmarca dins del projecte TAGFACT (2018), la fi del qual és crear una eina automàtica d’anotació de la factualitat a partir de l’anàlisi de textos periodístics en espanyol. Cal esmentar també que, seguint la tendència en l’anotació de la factualitat, l’entenem com el compromís, per part del parlant, respecte a la veracitat d’una situació. A l’hora d’especificar aquest compromís, ens hem basat en l’anàlisi dels valors expressats pels temps verbals en si mateixos i en els connectors. Segons la bibliografia sobre el tema, els valors factuals dels temps verbals són, en general, bastants estables, o bé perquè alguns s’associen a un únic valor o bé perquè uns altres poden associar-se a més d’un valor, però pot establir-se el més freqüent. Cenyint-nos a les oracions objecte d’estudi, els resultats obtinguts en aquesta recerca ens indiquen que, sobretot en les oracions subordinades (pròtasis), alguns temps varien el valor per defecte, per la qual cosa, en aquests casos, és crucial el paper dels connectors. En aquest sentit, l’anàlisi revela una escala de complexitat en la qual les oracions adversatives són les que menys problemàtica presenten i les condicionals les que més. Això es deu al fet que, en les oracions adversatives, els temps verbals, excepte en un cas, mantenen els valors factuals per defecte. En canvi, en les oracions condicionals s’ha observat una variació interessant tant en les subordinades (o pròtasis) com en les principals (o apòdosis). En el cas de les concessives, la complexitat és mitjana, ja que d’entre tots els temps que presenten les pròtasis, cinc d’aquests temps expressen més d’un valor factual. Aquests resultats ens han permès formular una sèrie de regles específiques per a aquests tres tipus d’oracions susceptibles de ser implementades en l’anotador automàtic de TAGFACT i que previsiblement milloraran la precisió de l’anotació.