Perífrasis verbales del español y rumano. Un estudio contrastivo (2011)

L’objectiu d’aquest treball és l’estudi contrastiu de les perífrasis verbals (PV) de l’espanyol i del romanès, quant a grau de gramaticalització, per una banda, i tipus de restriccions d’ús, per l’altra. Pel que fa al primer aspecte, s’ha pogut comprovar que les PV de l’espanyol tenen un major grau de gramaticalització que les PV del romanès i, pel que fa al segon, hem destacat que el romanès presenta més restriccions pel que fa al tipus semàntic de verb amb el qual es pot combinar o quant a la manera i temps verbal en què es conjuga el verb auxiliar.En primer lloc, ens hem aturat en la revisió del concepte de PV, la terminologia i les propietats formals i semàntiques d’aquestes construccions biverbals. A continuació, hem procedit a l’avaluació dels criteris utilitzats típicament per identificar una PV. Aquesta anàlisi culmina amb la validació de 10 dels 15 criteris avaluats. Per això, hem argumentat que la validesa d’un criteri no ve determinada exclusivament pel fet que no pugui ser aplicat amb èxit en una construcció no perifràstica, sinó també per la capacitat de revelar en el complex verbal en què s’aplica una o més propietats relacionades amb la gramaticalització.

Atès que la principal divisió semàntica dels auxiliars s’estableix entre aspectuals i modals, en els capítols 3 i 4 passem revista a les principals classificacions que s’han fet d’aquest tipus de categories semàntiques, respectivament, amb la finalitat d’establir la nostra pròpia classificació aspectual i modal.

En el capítol 5 es descriuen detalladament 44 construccions que hem considerat perifràstiques en espanyol en base als criteris validats anteriorment. La descripció conté les restriccions de tipus accional i temporal així com la capacitat de l’auxiliar d’aparèixer al costat d’altres PV (recursivitat). En darrer lloc, es presenta la traducció al romanès.

En el capítol 6, previ a les conclusions, analitzem 24 complexos verbals del romanès, la majoria equivalents de les PV de l’espanyol, i que són també complexos perifràstics. Per a això, seguim el mateix procediment que en el cas de les PV de l’espanyol, aplicant els criteris i subratllant tot tipus de restriccions.

El treball va acompanyat de cinc apèndixs. El primer conté la descripció de l’eina lexicogràfica que es concreta en un diccionari de PV espanyol-romanès i que presentem per separat en suport informàtic. El segon i el tercer apèndix contenen els repertoris de PV d’ambdós idiomes, construïts a partir dels estudis sobre PV d’un determinat nombre d’autors. Finalment, els apèndixs A i B, que presentem igualment en suport informàtic, contenen els exemples de corpus relatius a cadascuna de les PV de l’espanyol i del romanès, respectivament.