The verbal expression of empathy in Catalan and English (2022)

Autor/a: Maria del Carme Sanahuges Escoda

Direcció: Hortènsia Curell i Gotor

L’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar i comparar l’acte de parla de l’empatia en català i anglès britànic. Per tal d’analitzar com expressem empatia en aquestes dues llengües, es va compilar un corpus ad hoc que inclou les interaccions gravades de parlants nadius d’aquestes llengües i es va analitzar principalment des d’una perspectiva pragmàtica, de l’anàlisi de la conversa i de la psicologia discursiva. L’estudi combina una metodologia quantitativa i qualitativa oferint una visió exhaustiva del què podríem anomenar “empatia socialment construïda”. L’empatia doncs es considera i es tracta no com un fenòmen psicològic (tot i que també s’inclouen alguns temes cognitius rellevants) sinó com un procés social i interaccional que es construeix de manera interpersonal. L’estudi es centra en les estratègies verbals que els parlants nadius utilitzen quan participen en el relat d’un problema del qual se n’espera una resposta empàtica, les impressions de les seves pròpies interaccions i les reflexions sobre l’ús personal i social de l’empatia. Els resultats mostren que l’expressió de l’empatia és complexa i co-construida pels participants de la pròpia interacció i no es redueix a l’ús d’una simple estratègia que expressi empatia per ella mateixa. Comparant com els diferents participants en l’estudi responen a les mateixes situacions i quins elements verbals i no verbals tendeixen a utilitzar permet analitzar les diferències i similituds de l’acte de parla de l’expressió de l’empatia en les dues llengües. Els resultats obtinguts a l’analitzar les interaccions dels dos grups de parlants difereixen bàsicament a nivell pragmalingüísitc (ex. en la freqüència d’ús dels expletius) però convergeixen a nivell sociopragmàtic (la realització del propi acte de parla). Quan analitzem com els participants perceben les seves pròpies converses, els resultats mostren que en els dos grups hi ha una correlació significativa entre el número d’estratègies i el nivell de satisfacció de la persona que rep aquesta empatia. La percepció, producció i ús social de l’empatia revelen unes semblances marcades entres els dos grups, apuntant a una sèrie de característiques generals comuns que caracteritzen l’acte de parla de l’expressió de l’empatia. Si som capaços d’entendre millor com funciona aquest acte de parla, podem aprendre a abordar eficaçment totes aquelles situacions que requereixen respondre de manera sensible i adient i, al mateix temps, millorar les nostres habilitats comunicatives en la majoria de les nostres interaccions diàries. Els camps que se’n poden beneficiar inclouen diferents àrees d’interès, des de l’ensenyament d’aspectes sociopragmàtics en l’aprenentatge de segones llengües a la formació d’eines de comunicació per a empreses o professionals de la salut, entre molts d’altres.

PDF